regonâ  re|go|nâ  [AF]

  1. v.tr. (var.) viôt regolâ met sù di cene, met a durmî i fruts no prime di veiju fats preâ cun devozion, regone la cusine e po… sarès stade ore di là a distirâ i vues sul paion (Manuela Quaglia, Femines cjargneles); regonâ i lens, curâ l'ort di cjase sô e viodi dai siei fradis (Marta Vezzi, Il personaç: Lavinia Garibaldi)