ragn  ragn  [AF]

  1. s.m. animâl invertebrât dal ordin dai Araneidis, cun vot çatis che al bute fûr fîi par fâ telis che i permetin di cjapâ insetsin sium tremendis bestiis i comparivin: ragns verts, cu lis sgripis pelosis e i vogluts ros (Roberto Ongaro, Cretevierte); Rossella no veve pôre di nuie, ni dai ragns, ni dal temporâl, ni da lis striis (Stefania Garbin, La pôre di Rossella)
    Var. rai2
  2. s.m. [CO, TS] bot.com. spec. tal pl., plante des Ranunculaciis, tignude par ornament e ancje par proprietâts medisinâls, lat.sient. Nigella damascena
  3. s.m. [TS] venat. imprest par oselâ fat di un pâl li che a son fissadis bachetis che a tignin in tension un spali impeolât di visc«[…] si doprilu par cjapâ passaris». […] «Si clamilu ragn juste apont par vie che i uciei a restin impeolâts tal visc tant che lis moscjis intune tele di ragn» (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • cuant che il ragn al ties la tele, la massarie e po metile a suiâ
  • il ragn cu la sô tele al cjape moscjis ma no moscjons
  • ragn vuadagn