pucjese  /-cjé-/  pu|cje|se  [CO, TS]

  1. s.f. entom.com. (var.) viôt pudiese a jemplavin bocâi di Clinto par nô, un vin che al pesave, là che nome il so odôr, tra chel de pucjese e des freulis salvadiis, mi rivoltave il stomi (Ferruccio Costantini, I puints di Latisane); a vevin sul golâr «la pucjese», ven a stâi il distintîf dal Partito (Meni Ucel, Ideis)