pretensionôs  pre|ten|si|o|nôs  [BF]

  1. adi., s.m. che, cui che al pense di jessi superiôr, di jessi in dirit di domandâ cualsisei robela France, la Inghiltere, la Gjermanie, / chê[s] son nazion[s] in grant! / ma nô talians pretensionôs / o vin nome migranie, / e cjacaris e fats di çarlatans (Pieri Corvat, E po?)
    Sin. supierp , supierbeôs , ambizionôs , braurôs