pleiât  ple|iât  [AF]

  1. p.pass., adi. (var.) viôt pleât a 'nt contave [di storiis] par oris, stant dret nome suntune gjambe e tignint chê altre pleiade a scuare come un uciel di palût. (Lelo Cjanton, Jacun Pitôr); al tirâ fûr de sachete chês trê cjartis imò pleiadis in cuatri (Meni Ucel, La gjachete)