plaseul  /-sè-/  pla|se|ul/pla|seul  [CO]

  1. adi. viôt plasevul e cui è chel che al dolç vuestri e suâf / spirit sapût, plaseul, grât e zintîl, / di tâl, libar cu fos, no restàs sclâf? (Jaroni Blancon, Sore Josef Decian fisic di Udin); cjante il vilan, e in fetis va taiant / lu dûr teren cui braçs e cul versôr, / e se ben scalmanât, plen di sudôr, / la grant fadie plaseul rint cul so cjant (Ermes di Colorêt, I, 1)