pensadôr
pen|sa|dôr
[CO]
-
s.m.
cui che al elabore pinsîrs, soredut pinsîrs complès che a puedin vê un pês filosofic, politic, sociâl, economic, artistic e v.i.:
cualchidun al podarès pensâ che il gno pinsîr - su la cuistion des lenghis - nol è tant lontan di chel dal pensadôr todesc Martin Heidegger (Franc Fari, Il cjâf dai furlans)
-
s.m.
(scherç.)
cjâf, ment, facoltât di resonâ:
oe, dulà lino cul pensadôr? (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini);
ma il savi che al saveve a lei ancje tal pensadôr di chei altris, lu fermà sul liminâr di chê pensade (Fabian Ros, Il lôf)
Sin. cjâf
, capidorie
, pensadorie
, capadocie