pensadôr  pen|sa|dôr  [CO]

  1. s.m. cui che al elabore pinsîrs, soredut pinsîrs complès che a puedin vê un pês filosofic, politic, sociâl, economic, artistic e v.i.:  cualchidun al podarès pensâ che il gno pinsîr - su la cuistion des lenghis - nol è tant lontan di chel dal pensadôr todesc Martin Heidegger (Franc Fari, Il cjâf dai furlans)
  2. s.m. (scherç.) cjâf, ment, facoltât di resonâ:  oe, dulà lino cul pensadôr? (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini); ma il savi che al saveve a lei ancje tal pensadôr di chei altris, lu fermà sul liminâr di chê pensade (Fabian Ros, Il lôf)
    Sin. cjâf , capidorie , pensadorie , capadocie
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl