nêf  nêf  [FO]

  1. s.f. precipitazion atmosferiche fate di cristai di glace tacâts intune a fâ piçui flocs blancsdifûr al neveave a grancj flocs blancs e la nêf si ingrumave sui cuvierts, sui ramaçs dai lens, sui pins, pardut (Pieri Menis, Nadâl ancje par Gjelmin); e colave une gjambe di nêf che al pareve fin un sium (Alan Brusini, Come tai romançs); e jere za gnot, une nêf sute, farinose e veve scomençât a colâ, fisse fisse, mulinade, sburtade dal tramontan e de buere che e scombatevin tra lôr (Pieri Somede dai Marcs, Nardon e Vigjute di Nani)
    Cfr. robe glaçade , neveâ , faliscjâ , brosate , brosatâ
    1. tant che element di riferiment pal so colôr blanc e nettele di lin, ricamade e blancje come la nêf (Pieri Menis, I sioperos dal muini)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • a palâ nêf e a spacâ coculis, dut lavôr dibant
  • ai doi di Fevrâr tante nêf che al è clâr
  • al è miôr lâ a durmî cui çucui che no lâ discolçs a palâ nêf
  • an di nêf, an di ben
  • copâ int, palâ nêf, sbroiâ morârs e spacâ coculis, al è dut timp pierdût
  • cuant che la nêf e je su la mont Pinêt, par dut il mont al è frêt
  • cuant che la prime nêf e ven al plan, pocje nêf in chel an
  • cuant che lis urtiis a àn la rose fin da pît, e ven une vore di nêf ancje al plan
  • in trê dîs la nêf e va vie: Sant Zuan, Sant Pieri e Sant Jacum
  • la nêf daspò Nadâl no fâs solâr
  • la nêf denant Nadâl e dure tant che l'açâl
  • la nêf denant Nadâl e fâs solâr
  • la nêf i uciei no le àn mangjade
  • la nêf prin di Nadâl e je dute di regâl
  • nêf in mont, frêt al plan
  • pocje faie, pocje nêf; trope faie, trope nêf
  • Sante Catarine la nêf a la culine, Sant Bastian la nêf al mont e al plan
  • sot de nêf pan, sot de ploie fam
  • sot ploie fam, sot nêf pan
  • tant alt al va il scriç, tant alte e ven la nêf
  • tant durassie la triste vicine come che e dure la nêf marçuline
  • trê voris a son dibant: palâ nêf, bati coculis e copâ oms
  • trê zulugnis e po la nêf