mancomâl  man|co|mâl  [FO]

  1. av., inter., adi.inv. (var.) viôt mancumâl al pâr che si cjapin da dî… (e sta atente) mancomâl, cumò àn finît (Pieri Somede dai Marcs, Cjase di fitâ); anadis mancomâl o bielis, cence sut e cence tampieste (Riedo Pup, I furlans e la culumie)