latisin1 /-ìn/ la|ti|sin [CO]
-
s.m., adi.
colôr celest plui o mancul clâr, che al pues butâ sul grîs o sul blanc:
la monture latisine dai mucs (Maria Forte, Cjase di Dalban);
un mâr vert di mediche, strafuei e grame, a pene scliçotât dal latisin de barburice (Franco Marchetta, Madake);
lis monts de Istrie blavis e lontanis cuintri il cîl latisin (Agnul di Spere, Zûcs di Istât)
Cfr. celest , celestin