laniç
/-iç/
la|niç
[CO]
-
s.m.
complès di pêi fins fins o di fibris finis finis che si ingrumin:
"Cjo, cjo, cjare tu; ca al è il panali, e va là a cjapâ sù il laniç che inte cjamare di voaltris dôs al è alt mieze gjambe" (Francesco Leitenburg, Un l'è pôc e doi son masse);
e bat e petene [il canapin] e jerin, puarets, simpri tun nûl di laniç che al ti svolave saldo pe buteghe e che si poiave po sore di lôr fin a ridusiju blancs (Costantino Smaniotto, Buine sere mestris)
-
s.m.
[BF, TS]
bot.com.
plante de famee des Convolvulaciis, des speciis Cuscuta epithymum, Cuscuta europaea, Cuscuta epilinum
Sin. jerbe love
, jerbe di rabie
, martinaç
, lôf
, vôl
Polirematichis e espressions idiomatichis