istrutôr  is|tru|tôr  [CO]

  1. s.m. cui che al da une istruzion, che al insegne, soredut robis pratichisogni dì Durdulin al leve su lis Pontelis a istruî i doi çus, che a prometevin une vore ben. La sere l'istrutôr al leve te locande di Boschet a rindi cont a siôr Jacum dai progrès dai uciei (Alan Brusini, Amîs come prime); i istrutôrs nus vevin dit di sberlâ par fâ cjapâ pôre a la ispezion. Jo o ai tacât a sberlâ come un indemoniât: ALTOLAAAAAA CHIVALAAAAAA (Checo Tam, Neapolis)
    Var. instrutôr
    Cfr. mestri , insegnant , professôr , preparadôr
  2. s.m. viôt judiç istrutôr