isolant  /-ànt/  i|so|lant  [CO, TS]

  1. adi., s.m. fis., eletr., tecn. che, ce che al isole, che nol lasse passâ eletricitât, calôr, ondis sonoris o altris impulsil veri e il catram, come dutis li sostancis resinosis, no son condutôrs, son isolants (Giuseppe Ferdinando del Torre, Il contadinel. Lunari par l'an bisest 1856)
    Sin. isoladôr
    1. ancje cun sens no tecnic, che al à un efiet di tignî separât di altrissierâsi tes muris santis ma isolantis dal 'seminari (Antoni Beline, Ivan Trinko: memorie e cussience di un popul)
  2. s.m. fis., eletr., tecn. element che al isole, che nol lasse passâ eletricitât, calôr, ondis sonoris o altris impuls[la lane] je un bon isolant e ciertis popolazions africanis le doprin di dì par parâsi dal cjalt e di gnot dal frêt (Marta Vezzi, La fieste dal cjalcin. Borc di Dasaiis di Prât)
  3. s.m. gjeol. clapon grant lassât di un glaçâr
    Sin. trovant
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl