isolant
/-ànt/
i|so|lant
[CO, TS]
-
adi., s.m.
fis., eletr., tecn.
che, ce che al isole, che nol lasse passâ eletricitât, calôr, ondis sonoris o altris impuls:
il veri e il catram, come dutis li sostancis resinosis, no son condutôrs, son isolants (Giuseppe Ferdinando del Torre, Il contadinel. Lunari par l'an bisest 1856)
Sin. isoladôr
-
ancje cun sens no tecnic, che al à un efiet di tignî separât di altris:
sierâsi tes muris santis ma isolantis dal 'seminari (Antoni Beline, Ivan Trinko: memorie e cussience di un popul)
-
s.m.
fis., eletr., tecn.
element che al isole, che nol lasse passâ eletricitât, calôr, ondis sonoris o altris impuls:
[la lane] je un bon isolant e ciertis popolazions africanis le doprin di dì par parâsi dal cjalt e di gnot dal frêt (Marta Vezzi, La fieste dal cjalcin. Borc di Dasaiis di Prât)
-
s.m.
gjeol.
clapon grant lassât di un glaçâr
Sin. trovant