intaie  /-à-/  in|ta|ie  [CO]

  1. s.f. (spres.) brute int, int triste o calcolade in cualchi maniere negativea vioderin altre intaie a butâsi urlant su lis cjasis sgjarnetis, a puartâ vie, a sfracassâ, a distruzi… (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); si lassii masse slas a ciarte intaie… (Alviero Negro, Strumîrs e Çambarlans)
    Sin. intate , intausse
    Cfr. int1
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl