ingjistarie  /-à-/  in|gjis|ta|ri|e  []

  1. s.f. sorte di bocâl pal vin o par altri licuit, grues sot e cun cuel stretsi vedevin dei imprescj / a fûc e sore il desc. / Ca impolis, là ingjistariis / ca padielis, là cits, e intor mаssariis (Ermes di Colorêt, I, 179)
    Var. angjistare , ingjastare , ingjestare , ingjistare , inghistare
    Cfr. bocâl , carafe , bocalete , verie
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl