indecent
/-ènt/
in|de|cent
[CO]
-
adi.
che al va cuintri dal pudôr o des convenzions morâls:
si sa che, tes salis publichis, prime dal film, a mostrin tocs di atris films indecents (Antoni Beline, La fabriche dai predis);
i siei figoteçs e deventavin simpri plui indecents e ardîts (Sergio Cecotti, Il President)
Sin. indecorôs
Cfr. vergognôs
-
adi.
di cualitât une vore basse o che par cualchi aspiet si pues calcolâ in mût une vore negatîf:
par dî la veretât, no crôt che si puedi cjatâ un altri Ufizi plui indecent di chel de nestre Pueste (Guido Antonioli, Florean dal Palaç, I, 7)
Cfr. vergognôs