incolaçâsi in|co|la|çâ|si [BF]
-
v.pron.intr., v.pron.tr.
fâsi sù in forme di colaç, in cercli:
[il madrac] come la magne al è sutîl e slis / e al nade o si incolace (Pieri Mation, Il madrac);
ator de clâf si ere incolaçade une magne lungje e gruesse, lusint, colôr di vueli (Pieri Menis, Stories di stries)
Sin. intorcolâsi , intorteâsi