improvîs  im|pro|vîs  [AF]

  1. adi. che al sucêt svelt e cence jessi spietâtuna sbufada improvisa del vint gji la veva cjapada par traviars, e butât lontan a dreta la barcja (Federigo Comelli, Il me paîs); a contavin che […] une compagnie dal bataion e jere lade là sù al cjamp invernâl e che, te tormente improvise, si jere pierdude su la mont (Pieri Menis, La glesiute dai alpins)
    Sin. imburît
Polirematichis e espressions idiomatichis