gjondâ  gjon|dâ  [CO]

  1. v.intr. fâ fieste, mangjâ, bevi, cjantâ e balâtes cjasis dai siôrs, massime di vendemis, si sbranfe e si gjonde, e Tinorio al imparà prest ducj i lôr vizis (Catarine Percude, L'oseladôr)
    Sin. fraiâ
  2. v.intr. mostrâ grande felicitâtpar difûr a si viodeva / zovintût di ogni colôr, / spassizava duta alegra, / dut rideva intun splendôr. / Ancja jo vuarevi gjoldi, / o fâ viodi di gjondâ (Dolfo Carrara, A la fiesta da "Lega Nazionâl")
    Sin. esultâ
    Cfr. fiestezâ , celebrâ
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl