frutarûl2  fru|ta|rûl  [BF]

  1. s.m. cui che al vent pomis e in câs ancje ortaiela femine e fâs il sfuarç di lâ a cjapâju sù pai cjamps, i urtiçons, e intant che e sparagne sul cont dal frutarûl e pare jù ancje un pocjis di caloriis (Bete di Spere, Un gjornâl pes feminis furlanis); robâ lis pomis fûr des cossis dai sclâfs o dai frutarûi (Vincenzo Luccardi, Florean dal Palaç, II, 46)
    Sin. pomarûl
    Cfr. erbarûl , ortolan