freolâsi  fre|o|lâ|si  [CO]

  1. v.pron.tr., v.pron.intr. tocjâsi passant plui voltis une part dal cuarp, alc che si à intor, o cun reciprocitât e v.i.al riduçave, intant che so barbe al faseve di sì cul cjâf, freolantsi cuntune man il pêl grîs e ruspi che i cresseve sui smursiei (Raffaele Serafini, La balene); […] al sbassà la vôs Corrado freolantsi une cee cul dêt (Carlo Tolazzi, La salamandrie tal fûc)
    Sin. massazâsi , russâsi , freâsi , sfreolâsi , sfreâsi
  2. v.pron.intr. passâ une vore dongje, tocjant in maniere plui o mancul lizere ma continuadea ce fâ vignîso chenti / freolantsi par chei mûrs? / Se vignîs par cambiâ l'aiar, / jo us consei di stâ indaûr (Popolâr, A ce fâ vignîso chenti ); [i fruts] lis cjapin, lis figotin, lis cocolin / e tor di lôr lis bestiis si freolin (Enrico Fruch, Dal gno balcon…)
    Sin. russâsi , freâsi , sfreolâsi , sfreâsi
  3. v.pron.intr. fâsi un dam di bessôl o un cul altricheste volte si è freolât cu lis sôs mans
    Sin. imbolognâsi , imbroiâsi , inculâsi , ingjambarâsi , freâsi , fotisi