frecuent  /-ènt/  fre|cuent  [CO]

  1. adi. che al è dispès, che si cjate dispès, che al sucêt dispès e v.i.robariis, assassinis, crudeltâts, / faliments strepitôs e suicidis; / apoplessiis frecuents, mâi contagjôs (Pieri Çorut, Pronostic del 1824); tai tescj dal cinccent e dal sîscent al è frecuent di doprâ secuencis di dôs vocâls par segnâ lis lungjis (Xavier Lamuela, La grafie furlane normalizade)
    Sin. ripetût , difondût , costant , slargjât , comun
    1. di cdn., che al frecuente, che al va dispès tun puest o li di cdn.il capelan di Piluver al jere frecuent a Vençon. A fâ spese, cuant che a 'nt veve, a cjolisi il tabac, che nol podeve stâ cence, a bevisi il tai, che al veve gole, a funzionâ tes sagris e fiestis grandis, che al veve dirit dal tierç (Antoni Beline, Pre Pitin)