flote
/-ò-/
flo|te
[CO]
-
s.f.
cuantitât di nâfs che a navighin insiemi o che a son de stesse nazionalitât o proprietât:
za la flota nel puart era fermada / e ducuancj ju compagns erin sbarcjâts (Zuan Josef Busiç, La Eneide di Virgjili);
[la isule] cuindis secui indaûr jera duta un sussûr dei lavorants de lis flotis romanis (Federigo Comelli, Il me paîs);
passât il stret di Messina cul mâr agjitât al veve viodût la cueste de Calabrie voluçade te fumate. La piçule flote e jentrà cussì tal Mâr di Sicilie, un mâr insidiôs (Checo Tam, La vuere di Checo)
-
s.f.
complès di mieçs di traspuart di une stesse proprietât, ancje se no son nâfs:
al bisugnarès meti ator di une taule i vetôrs dal Est che a viazin su gome, e che intal ultin deceni a àn triplicât lis lôr flotis cui aiûts publics (Roberto Pensa, Ceccarelli: «Metìn su sine i vetôrs dal Est che a stropin la A4»);
par comedâ il belanç no son bastadis ni la vendite de flote aerie (doprant duncje avions in leasing) ni la concession a nauli a altris compagniis (Tjaša Gruden, Adria Airways, e falìs la compagnie aerie slovene)
-
s.f.
grande cuantitât di personis:
su la sô fornâs al jere tant ce preparâ pes mezaiis di Març, cuant che e rivave la flote dai furlans (Maria Forte, La tiere di Lansing)
Sin. trupe
, trop
, sdrume
, fole1
, turbe
Var. frote