flote  /-ò-/  flo|te  [CO]

  1. s.f. cuantitât di nâfs che a navighin insiemi o che a son de stesse nazionalitât o proprietâtza la flota nel puart era fermada / e ducuancj ju compagns erin sbarcjâts (Zuan Josef Busiç, La Eneide di Virgjili); [la isule] cuindis secui indaûr jera duta un sussûr dei lavorants de lis flotis romanis (Federigo Comelli, Il me paîs); passât il stret di Messina cul mâr agjitât al veve viodût la cueste de Calabrie voluçade te fumate. La piçule flote e jentrà cussì tal Mâr di Sicilie, un mâr insidiôs (Checo Tam, La vuere di Checo)
  2. s.f. complès di mieçs di traspuart di une stesse proprietât, ancje se no son nâfsal bisugnarès meti ator di une taule i vetôrs dal Est che a viazin su gome, e che intal ultin deceni a àn triplicât lis lôr flotis cui aiûts publics (Roberto Pensa, Ceccarelli: «Metìn su sine i vetôrs dal Est che a stropin la A4»); par comedâ il belanç no son bastadis ni la vendite de flote aerie (doprant duncje avions in leasing) ni la concession a nauli a altris compagniis (Tjaša Gruden, Adria Airways, e falìs la compagnie aerie slovene)
  3. s.f. grande cuantitât di personissu la sô fornâs al jere tant ce preparâ pes mezaiis di Març, cuant che e rivave la flote dai furlans (Maria Forte, La tiere di Lansing)
    Sin. trupe , trop , sdrume , fole1 , turbe
    Var. frote
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl