florît  flo|rît  [AF]

  1. p.pass., adi. viôt florî
    Var. sflorît
  2. adi. di plante, che e à lis rosis, che al à tantis rosisalì si cjatave ogni sorte di raritâts; pomârs cjariâts di pomis, arbui florîts, zardins plens di rosis (Luigi Gortani, Un paîs misteriôs)
    1. di lûc o di timp, caraterizât de presince di tantis rosisca e là si cjatave cualchi cjasâl cuiet tal vert, sot dal soreli, cui barcons florîts di canelons (Pieri Menis, Une letare par Bepo); o vuei tornâ la Mie / dal mio paîs, là sù, de mê coline / verde e floride sot chel nestri cîl / cussì biel la matine e sul tramont (Emilio Nardini, La Signorine Mie); Març florît di cisignocs e pestelacs tai tarabans (Alan Brusini, Par stradis lungjis)
  3. adi. (fig.) che al è tal plen de salût, de zovinece, de fuarce, de prosperitât e sim.ti eris dut zovin dai cjaviei ai pie: dut zovin e florît; e ti vevis poura di murî (Pier Paolo Pasolini, I Turcs tal Friûl)