ferace /-à-/ fe|ra|ce [CO]
-
s.f.
cuantitât di robis di fier, ancje in brutis cundizions:
là vie de ferace de feriere dai Bertui (Nin dai Nadâi, Checo Biciclete);
a passave Catine di Mosse, sentade sul cjar cjamât di ferace, peçotes e piels di cunin (Ivano Urli, Pre Gjenio)
Sin. feraze- robe fate ancje di fier o di altri metal e che e je mâl in sest