favolôs  fa|vo|lôs  [CO]

  1. adi. tant bon, biel, positîf, straordenari e v.i., che si somee cun ce che si conte tes flabis, che al somee impussibil, magjic e v.i., ancje in sens gjeneric tant che atribût di positivitât superlativese al ves studiât, al sarès stât dal sigûr un grant om di letaris, par vie de sô memorie favolose (Pierluigi Visintin, Friûl e furlans te Histoire de ma vie di Giacomo Casanova); nol veve nostalgjiis ancestrâls o maluseriis par no jessi vivût intai agns favolôs che so pari e plui ancjemò so von a vevin laudât sicu i agns de pâs interiôr e de serenitât (Franca Mainardis, Grivôr)
    Sin. meraveôs , straordenari , fantastic
    1. s.m. ce che al è carateristic des flabis, des contis di fantasiejerial pussibil? Sì che al jere. L'incredibil e il favolôs al jere simpri pussibil cui oms, il timp mal insegnave simpri miôr (Carlo Sgorlon, Il dolfin)