favolôs  fa|vo|lôs  [CO]

  1. adi. tant bon, biel, positîf, straordenari e v.i., che si somee cun ce che si conte tes flabis, che al somee impussibil, magjic e v.i., ancje in sens gjeneric tant che atribût di positivitât superlative:  se al ves studiât, al sarès stât dal sigûr un grant om di letaris, par vie de sô memorie favolose (Pierluigi Visintin, Friûl e furlans te Histoire de ma vie di Giacomo Casanova); nol veve nostalgjiis ancestrâls o maluseriis par no jessi vivût intai agns favolôs che so pari e plui ancjemò so von a vevin laudât sicu i agns de pâs interiôr e de serenitât (Franca Mainardis, Grivôr)
    Sin. meraveôs , straordenari , fantastic
    1. s.m. ce che al è carateristic des flabis, des contis di fantasie:  jerial pussibil? Sì che al jere. L'incredibil e il favolôs al jere simpri pussibil cui oms, il timp mal insegnave simpri miôr (Carlo Sgorlon, Il dolfin)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl