fatarel /-èl/ fa|ta|rel [CO]
-
s.m.
fat di pocje impuartance, ancje divertent di contâ o di scoltâ:
Siore Muse, ven jù, fati indevant, / [...] / e par che o cjanti un fatarel galant / justimi la chitare discordade (Pieri Çorut, Il lôf di Luncjamp);
o varês sigûr di contâ cualchi fatarel curiôs… (Dree Venier, Cemût si disial lemure par furlan? Intant cuietiti)
Sin. fatut
Cfr. fat1