esteriôr  es|te|ri|ôr  [CO]

  1. adi. che al è fûr, che si viôt dal difûr:  o pensi che l'aspiet esteriôr nol è tant impuartant (AAVV, Sul florî)
    Sin. esterni
    1. che al ven di chei altris:  difese dal teritori cuintri di agressions esteriôrs (Fabian Ros, La invenzion dal stât)
    2. che al è materiâl, fisic, in contraposizion cun ce che al è interiôr, intim, psicologjic, spirituâl e v.i.:  rivâ a dâ un sens di pelegrinaç al lôr torzeonâ esteriôr e interiôr (Antoni Beline, Sant Jacum, là che al finìs il mont)
  2. s.m. (ancje fig.) ce che al è fûr o de bande difûr:  un pic dal rochet al sbrissà in fal sul esteriôr de cuesse (Fabian Ros, Eivissa mon amour)
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl