ecessîf  e|ce|ssîf  [AF]

  1. adi. che al va fûr de dimension, de misure, de cuantitât o de maniere justela pression fiscâl dal stât e jere ecessive e no jere juste (Adrian Cescje, Memoriis di politiche linguistiche); lis urbanizazions ecessivis a Nord e a Sud di Udin, tra Basandiele, Sant Domeni, Cormôr Bas, Pasian di Prât, masse ad ôr de Val dal Cormôr […], a àn fat deventâ il teritori plui fragjil (Roberto Pirzio-Biroli, La vere "spending review" e je costituide de manutenzion dal teritori e dal nestri paisaç agroforestâl, invezit che des oparis cjaris che a coventin par comedâ i dams dai diluvis, peâts ae mancjance di costants restaurs); no stait a jessi plui cussì remissîfs e cussì bogns di no pretindi i dirits che o vês cuistâts cu la onestat viers il stât talian, cualchi volte ancje ecessive (Francesc Placerean, In non di Diu scomençait!)
    Sin. esagjerât , spropositât , fûr di misure
    Cfr. masse1