disvistîsi  dis|vis|tî|si  [CO]

  1. v.pron.intr. gjavâsi i vistîtsel paron di cjase al va sù a durmî. Al si disvistìs, al va sot da plete (Dolfo Zorzut, Cui che al coione, al reste coion); e viarzè la puarte, e impià la lûs, e judà la picinine a disvistîsi, le metè tal jet (Jolanda Mazzon, Cungjò Friûl)
    Sin. dispueâsi , svistîsi , spueâsi , scrotâsi , discrotâsi