discrotâsi  dis|cro|tâ|si  [CO]

  1. v.pron.intr., v.pron.tr. gjavâsi i vistîts e restâ crotancje Boris si veve discrotât e al jere lât ta la aghe, dulà che a vevin nadât dongjelaltris, ridint (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs)
    Sin. dispueâsi , disvistîsi , spueâsi , svistîsi , scrotâsi , disnudâsi
  2. v.pron.intr., v.pron.tr. (fig.) gjavâsi o pierdi elements che a cuvierzinmil colôrs des fueis dal bosc che al sint il prin frêt e al comence a discrotâsi (Alan Brusini, Un dai pôcs)
    Sin. dispueâsi , spueâsi , disnudâsi
Cul patrocini di
Universitât dal Friûl