discrotâsi
dis|cro|tâ|si
[CO]
-
v.pron.intr., v.pron.tr.
gjavâsi i vistîts e restâ crot:
ancje Boris si veve discrotât e al jere lât ta la aghe, dulà che a vevin nadât dongjelaltris, ridint (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs)
Sin. dispueâsi
, disvistîsi
, spueâsi
, svistîsi
, scrotâsi
, disnudâsi
-
v.pron.intr., v.pron.tr.
(fig.)
gjavâsi o pierdi elements che a cuvierzin:
mil colôrs des fueis dal bosc che al sint il prin frêt e al comence a discrotâsi (Alan Brusini, Un dai pôcs)
Sin. dispueâsi
, spueâsi
, disnudâsi