dissestâ  di|sses|tâ  [BF]

  1. v.tr. meti fûr di sest, ridusi in cundizions che no son chês justistrois e martôrs a son ridots a riulaçs e pissandis, che a plombin jù dissestant e savoltant ogni sorte di resistence (Renzo Balzan, La gnot dal montafin)
    Sin. disjustâ