dissegn  /-ègn/  di|ssegn  [FO]

  1. s.m. (var.) viôt dissen i domandà se a Stiefin i plaseve il mistîr che al veve studiât [perît edîl]. «Mi pâr che i plasi avonde fâ dissegns di cjasis» (Mario De Apollonia, Il timp par ledrôs)