disbratade /-tà-/ dis|bra|ta|de [BF]
-
s.f.
azion singule, in câs ancje svelte e pôc curade, di disbratâ, di liberâ, di gjavâ ce che al è tun ciert puest, che al imberdee:
vuê o ai dât une disbratade a la cjase (Giulio Andrea Pirona, Ercole Carletti, Giovanni Battista Corgnali, Il Nuovo Pirona)
Cfr. disbratament , disbrat