decorât  de|co|rât  [CO]

  1. p.pass., adi. viôt decorâ , viôt decorâsi une file di perlis gruessis come macarons e decoradis a rosutis (Arturo Feruglio, Viaç a Vignesie)
    Sin. bilisiât , ornât
  2. adi., s.m. che, cui che al à vût un ricognossiment di valôr militâr o civîl"Cui varessial dit! … Tu che tu jeris il miôr soldât de compagnie, decorât …" (Pieri Menis, Sul agâr); al jere un pichet di soldâts de Milizie, il Podestà de Comune, maris di muarts, decorâts, la bandiere, scuelârs e une sdrumie di int (Meni Ucel, Il discors)