curtîl  cur|tîl  [FO]

  1. s.m. spazi viert dongje de cjase, pal solit daûr, o tal mieç di plui fabricâts o di plui cjasisun biel curtîl cun stale, toglât, cjôt e gjalinâr… dut ce che al coventave pe agriculture di une volte. Un biel puarton par jentrâ tal curtîl cuntun arc di piere cuntune date su la clâf di volte: 1752 (Roman Michelot, La cjase dai contents); a stavin in chês trê cjasis che a sieravin il curtîl là che e jere ancje la cjasute di Mario (Meni Ucel, Fam); la cjase de vedue, la ultime de stradele, e veve un curtîl cuadrât, scovât come se al fos stât une stanzie de cjase (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
    Sin. arie2 , cort , lastri1
    Var. curtîf
  2. s.m. grup di personis, famee o fameis che a vivin tes cjasis che a dan suntun curtîlbarufe che si jere sparniçade ator pai curtîi tra cusins di prin e secont grât, che no vevin part in cause e che a fevelavin nome par cuistion di principis che a si tirin fûr nome co al va ben di tirâju (Alan Brusini, Come tai romançs); dome la vedue dal Bon e viveve, gneu gneu, come che Diu comande, di Messis e Rosaris e cun fâ sostignût si svantave che il curtîl si salvave dome par merit so. Ma il curtîl si infotave ancje di jê (Maria Forte, La rive di Sant Pieri)
Proverbis:
  • in Avrîl si bute la cjalce pal curtîl