crosete
/-sè-/
cro|se|te
[CO]
-
s.f.
(dimin.)
crôs piçule, segn o ogjet piçul formât di doi segments che si zontin tal mieç, formant cuatri angui di novante grâts
Sin. crosute
-
s.f.
[TS]
agr.
grum di balçûi metûts in forme di crôs:
e faseve biei balçûi che po lis Cjandidis a metevin in crosete o in tamosse (Lucio Perès, Nute, la spiarie)
Sin. cavalete
-
s.f.
[TS]
artes.
tal fâ zeis e altris contignidôrs di vencs, la prime struture dal contignidôr, formade di dîs vencs o bachets incrosâts:
i fai doi 'sîrs cun cuatri vencs, cjapi la croseta e cuminsi a dividi e pari via… (Anonim, cit. in Piera Rizzolatti, Il fiume, la terra e l’uomo: ricerche linguistiche ed etnografiche nel comune di Morsano al Tagliamento)
-
s.f.
[FÛ, TS]
sorte di arme rinassimentâl:
partisane, fuset, daghe o daghete, / sclopet, balestre, plombade e crosete (Nicolò Morlupin, Salvât l'onôr del cjapitaneât)