cossan /-àn/ co|ssan [CO, TS]
-
s.m.
agr.
lavoradôr de campagne che al è sot paron, in cundizions di sfrutament e miserie:
el buteghîr che al sta di malaman, / e po el bracent tant piês e po el cossan / che nol rigjave un solt e al strice e al stente (Pieri Corvat, La difese di Osôf);
al jere ancje cualchi stric di tiare metude in aratîf dilunc dal riul, indulà che cualchi cossanut dal paîs al semenave (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
Sin. sotan , cossat1