corbam /-àm/ cor|bam [BF, TS]
-
s.m.
becj.
complès dai vues dal bust di une bestie, in câs cun cjar o altris tiessûts ancjemò tacâts intor
Sin. crostolon , cuestam -
s.m.
complès des cuestis di une persone
Sin. crostolon , cuestam - s.m. (fig.) costituzion o ancje stât di salût di une persone: a salvâlu, plui che lis curis, a forin la sô etât ancjemò zovine e il corbam che al veve fuart (Amedeo Giacomini, Tal ospedâl)