contant  /-ànt/  con|tant  [CO]

  1. adi., s.m. spec. tal pl., cuantitât di bêçs fate di monedis e biliets de bancjela aste scomençarà sabide vot, / e, da cuant crôt, lis stimis no son cjaris: / za si sa che si vent a pronts contants, / come l'è di sisteme in ducj ju incjants (Pieri Çorut, Lis gloriis di Tambûr); se lui nol vignive indenant cuntun presit masse alt [par vendi la buteghe di marangon], salacor al rivave a rimpinâlu. Di fat si meterin dacordo, tant sore contants e tant ogni mês (Carlo Sgorlon, Prime di sere)
    Sin. svelt