clame cla|me [CO]
-
s.f.
il clamâ, il jessi clamât soredut di plui nons o elements di une liste, un par un:
sul pradessut abàs dal segrât in Cente a fasevin la clame, scomençant des crôs des glesiis plui lontanis. "Crôs di Sant Martin di Gravucis!" "Crôs di Sant Roc di Cuel!" […] Une a la volte lis crôs clamadis si fasevin indevant (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve)
Sin. clamade , apel