cjavelade  /-là-/  cja|ve|la|de  [CO]

  1. s.f. il complès dai cjavei, in particolâr se a son tancj e in câs ancje luncsil fantat nol viodeve che Anute cun chê sô cjavelade nere (Alan Brusini, Come tai romançs); jo o soi vonde anzian. La mê cjavelade e à il colôr de cinise (Tarcisio Venuti, La cjase di Toni); un zovin cuntune cjavelade nere nere, cun doi voi fats a pueste par fâ vuarê ben (Dolfo Zorzut, Blancjuteflôr e el zuiadôr)
    Sin. sassare
    Var. caveade , cjaveade
    Cfr. sassare , cise , cjaveladure
  2. s.f. [BF] (fig.) il complès di fueis di un arbullis fueis, lis cjaveladis dai arbui, i cogui tes gravis dai flums, lis gotis di aghe… (Laurin Zuan Nardin, Tsilla)
    Sin. fueam