cjavaleç /-èç/ cja|va|leç [BF]
-
s.m.
moviment che si fâs, par evoluzion o par zûc, rodolant:
e chei cjârs spiritei, / peâts tra lôr cun stretis / relazions e cun bielis parintâts / si racolzin sui prâts / a fâ i lôr cjavaleçs, i lôr bordei (Giuseppe Dondo, Le gnot di Sant Zuan Batiste)
Sin. marcule , tombule , voltoline , marcolete , tombolon , cjavalade
Cfr. cjavale