cjastinâr  cjas|ti|nâr  [AF]

  1. s.m. grant arbul che al fâs lis cjastinis, lat.sient. Castanea sativafruts che a fasevin un cjadaldiaul vie pe stradele de braide, jù pe rive, fin tal boscut dai cjastinârs (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve); taiâ cualchidun di chei cjastinârs di mil agn par vie che nol jere batadôr, aromai, che al olsàs di lâ a batiju (Meni Ucel, La "Fieste dai Roncs")
    Var. tistignâr , cjastenâr
    Cfr. moronâr
    1. marang. len di chel arbul, preseât e doprât par travamente, mobii e v.i.cjasutis plantadis altis su pâi di cjastinâr (Pieri Somede dai Marcs, Sant Denêl)
  2. s.m. bot.com. (impropr.) grant arbul ornamentâl, lat.sient. Aesculus hippocastanum, che al fâs pomis che si somein un pôc cu lis cjastinis di Castanea sativa, ma che a son plui grandis e cence spice e no son buinis di mangjâsù pal viâl che al jere un grant plasê di cori cul cercli ta la ombrene dai grancj cjastinârs (Maria Gioitti del Monaco, None Menie)
    Sin. cjastinâr mat , cjastinâr salvadi
    Cfr. moronâr