cjampanute
/-ù-/
cjam|pa|nu|te
[CO]
-
s.f.
(dimin.)
viôt cjampane
:
la glesie a pôc a pôc si è disvuedade, / sul tor la cjampanute si cuiete (Enrico Fruch, Fieste finide);
co si sintive la cjampanute dal past, al pareve di svolâ in paradîs (Pieri Menis, La scuele dai fornasîrs)
-
s.f.
[TS]
bot.com.
dispès tal pl., plante velenose de famee des Ranunculaciis, lat. sient. Aconitum lycoctonum
-
s.f.
[TS]
bot.com.
dispès tal pl., plante de famee des Ranunculaciis, cun rosis blu viole in forme di cjampane, lat. sient. Aquilegia vulgaris, o in câs di altris speciis dal gjenar Aquilegia
Sin. campanelis
, acuilee
, lovarie
, pît di gjal