cjalçon2  /-òn/  cjal|çon  [BF]

  1. s.m. viôt bregon i ai fat un maion prime che al partissi, cu la lane dal gno jet, e doi pâr di cjalçons: gjave e met (Pieri Menis, Zilugne); cjamese sport, gjachete moderne, bregons larcs, cun cjalçons adatâts (Anute Fabris, A passe la scalmane)