cjadreâr cja|dre|âr [CO]
-
s.m.
cui che al fâs cjadreis:
e je un pôc rote che cjadree, ma no si cjate nissun cjadreâr par comedâle (Maria Forte, Juchin)
Cfr. cjadene- imprenditôr che al prodûs cjadreis: si son cjatâts la fabricute tal curtîl e a àn crodût che e podès lâ indenant di bessole, cence fadie e cence scuele. I cjadreârs a àn tirât dilunc par agns disint: “cumbinìn” o “o vin fat simpri cussì” (Radeschi, La brute fin de Cjadree Grande)
- s.m. (pop.) sorenon di chei di Manzan