cjadreâr  cja|dre|âr  [CO]

  1. s.m. cui che al fâs cjadreise je un pôc rote che cjadree, ma no si cjate nissun cjadreâr par comedâle (Maria Forte, Juchin)
    Cfr. cjadene
    1. imprenditôr che al prodûs cjadreissi son cjatâts la fabricute tal curtîl e a àn crodût che e podès lâ indenant di bessole, cence fadie e cence scuele. I cjadreârs a àn tirât dilunc par agns disint: “cumbinìn” o “o vin fat simpri cussì” (Radeschi, La brute fin de Cjadree Grande)
  2. s.m. (pop.) sorenon di chei di Manzan