ciprès ci|près [CO, TS]
-
s.m.
bot.com.
arbul simprivert, alt e fusât, dispès tignût tant che plante di bielece dongje di palaçs o tai cimitieris, lat. sient. Cupressus sempervirens:
un palaç, un zardin cui ciprès dentri: chest l'à di jessi un paîs di siôrs (Giovanni Gortani, Lant jù pe Tresemane);
tal cîl colôr di rose smamît, i ciprès a someavin ancjemò plui grancj e plui scûrs (Jolanda Mazzon, Di là de rêt)
Cfr. pin1