cign cign [CO, TS]
-
s.m.
ornit.com.
non di plui uciei di aghe de famee dai Anatidis, dal gjenar Cygnus, in particolâr de specie Cygnus musicus:
il cign che al nadave tal sfuei al cjapave di buride la rive (Mario Gasparini, Oms, bestiis e taramot dal 1976)
Sin. cesen