cenar
/cè-/
ce|nar
[BF]
-
s.m., adi.
colôr de cinise, colôr grîs avonde clâr:
lis ghetis cenaris sui sghirets (Dino Virgili, La aghe da pît la cleve);
il fantat al jere vistût cuntun complet cenar (Domeni Zannier, La crete che no vai)
Sin. cinisin
, cenarin
Cfr. grîs